5 de nov. 2008

Jornada 4: TANGA GIRLS 3 - 1 Bar Bodega Celler by Caipirinho

En una nit freda, amb força vent i amb el camp molt ràpid, i amb un àrbitre ultra-passiu el Bar Celler varen trobar moltes facilitats per portar el partit cap a on mes els convenia o sigui, un partit travat, sense gairebé transició al mig del camp, amb faltes continues i sense cap tipus de ritme.Podem dir que les TG varen guanyar el partir gracies a la columna vertebral formada per Pipo – Peluco – Mel i Mató – Burny doncs varen ser els 4 jugadors que varen ser decisius alhora de quedar-nos amb els 3 punts.

El partit va començar bé. Varem imposar el nostre ritme i varem tenir un parell d’aproximacions i un parell de faltes que van cristal·litzar amb un gol de falta del Peluco. A partir d’aquell moment, tot va canviar doncs el Bar Celler var imprimir molta agressivitat a les seves accions aconseguint que les TG no es sentissin còmodes al terreny de joc. No es que ens creessin grans oportunitats de gol, però el que es evident que el partir es va igualar.

En una acció aïllada (sacada de banda que va acabar amb un magnífic xut des de molt lluny de l’equip contrari – res a fer per Pipo, doncs el tir va ser com una folha seca -) el Bar Celler va empatar el partit tot arribant a la mitja part.

El guió no va variar a la segona part. Lluitar. Apretar. Pressionar. Patir. No perdre els nervis. La diferencia va ser que el Bar celler va baixar una mica el ritme fet que el Mel i Mató (importantíssim en la pressió) i sobretot el Burny (2 gols providencials) varen aprofitar per guanyar, literalment, el partit.A partir del 3-1, una historia coneguda. L’equip contrari veu que perd. L’equip contrari te mes de 10 jugadors amb un coeficient intel·lectual proper a una ameba. Equip contrari que no para de cridar, provocar, fer faltes, etc... 5 minuts per oblidar.

A destacar:

Porter + defensa. Pipo - Fury – Peluco – Patada Voladora varen estar molt sobris i contundents. No recordo ni una sola errada a darrere.
Coach + Caipirinho: No era el seu partit, doncs ni varen entrar en joc ni varen aportar, a part de les prestacions mínimes, el seu plus habitual.
Coach: lesionat. Li fan un quiebru i es torça el turmell. Mare de Déu. Més Spasic que mai. Menys mal que el Caipirinho juga amb ell perque sinó sortiria lesionat 2 partits a l’any. Conyes a part, l’esperem en un o dos partits
Àrbitre: molt dolent. Es tan bon tiu com mal arbitre. Cada equip va fer un mínim de 7 faltes xiulades a cada part i nomes en va comptabilitzar 5. No va xiular una cessió clamorosa. Va obviar unes mans claríssimes. Va xiular faltes súper lleus i en va deixar passar de molt mes fortes. Un recital.
Equip contrari: donaran que parlar. La imatge de la samarreta que no dona l’abast (mig melic a la vista) encara em te traumatitzat. El coach es semblant als dels mítics (vic com es deien aquells que tenirn el coach de la voll dam i el xandall - torpedos-Corruptos) (curiosament també tenien el Benji que com a mínim no ens ensenyava el Melic). El sonat Muñeco diabólico saltarín va acabar amenaçant al responsable de la lliga. Un recital de crits, insults, reclamacions, tot amb un to que fa venir basques. La tornada serà dura.

Tanga: Pipo, Patada Voladora, Furi, Peluco, Mel i Mató, Burny, Ballman, Caipirinho,Coach.
Gols: Peluco, Burny (2)
Targetes: cap.
Baixes: La Valla (lesionat), Cincrutró (d'aniversari), Ginseng (lesionat)