Després del petit entrebanc contra els primers de la clasificación, els Tangues tornaven a l’atac disposats a no perdre. Ja recuperades algunes baixes, el conjunt a l’inici del partit semblava més sòlid, encara que mancaven alguns jugadors claus com el Moreu i en Victor Dimisió.
El partit va començar i l’esquema de joc dels Tanga Girls es va imposar sobre la gespa. En una de les primeres arribades a la porteria el Mel i Mató va xutar de lluny i va anar a parar al pal, recordant l’anterior partit on el Marc va fer una doble carambola amb els pals curts de la porteria. Però els Tanga van seguir amb el seu estil de joc i en una jugada combinada on el Mel i Mató va fer un “pase de la muerte” al Lluís i aquest amb la seva habilitat innata per fer gols fàcils allà on sembla que és impossible, va empotrar la pilota al fons de la porteria.
El rival no va saber reaccionar i els delanters rivals van començar a impacientar-se, ja que totes les jugades eren tallades per la defensa Tanga. Sobretot el número 10, un tio baixet i amb mala llet, se’l veia bastant nerviós i agobiat. Els Tanga van seguir amb el seu joc, i en els següents dos gols va aparèixer la màgia del Ballman, que va ser el crack del partit i hauria d’haver-se portat la pilota com l’Henry, i va encadenar dos gols que donaven aquella distància per fer-nos estar més segurs i que tan ens serveix als finals dels partits amb les dobles faltes.
Un capítol apart s’hauria d’escriure per definir l’àrbitre que ens pita cada setmana. Tots sabem que és bon paio, però en cada partit passen coses rares amb ell, no pita faltes, ni mans, després en pita d’absurdes, etc... Personalment crec que no ens afecta molt, ja que normalment comet tants errors en un equip com en un altre i gràcies això el seu mal arbitratge es compensa, com va demostrar no pitant tant les mans comeses per l’equip contrari com posteriorment unes dels Tanga.
En acabar la primera part, el marcador de l’equip rival seguia a 0 i tot ja semblava tancat. La segona part va començar amb un clar domini Tanga, però el rival i sobretot el 10 es van començar a mosquejar i van entrar més dur, però això no els va servir de res, ja que l’Albert amb una portentosa gepa va marcar un gol després d’un xut de l’Anguera que no va entrar.
El Mel i Mató, cansat de no ficar cap gol i fer assistències, va empalmar una pilota des de fóra de l’àrea que va entrar a la porteria rival sense que el porter pogués fer res. Amb això el partit semblava tancat, però un xut des de lluny del rival i un toc a la cama de Patada Voladora va propiciar el primer gol rival. Encara quedaven alguns minuts de partit, però el marcador de 5-1 semblava prou ampli i el Ballman es va encarregar després d’alguns regats d’ampliar encara més el marcador amb el seu tercer gol.
Amb un 6-1 al marcador, els Tanga van baixar la guardia i es va obrir un espai en el centre del camp, més alguna pujada d’algun jugador de la defensa, que va fer que el rival agafés força i ens van marcar dos gols en poc temps. Amb la típica frase “sense faltes” en els últims minuts del partit, el Mel i Mató va fer cas omís i pensant que jugava a voley va parar una pilota amb les mans. Ja en teníem 5 i era qüestió de moments que algú se l’hi escapés el peu i així va ser. El número 10 rival que ja estava desesperat, perquè no el deixàvem marcar i ja s’havia picat amb el Llamas, no sé que té però tots els rivals que volen bronca van a per ell, va xutar el penalty més amb ràbia que amb cap i el Pipo no va poder parar-lo.
Al final del partit un 6-4, però amb uns últims minuts de patiment per no perdre la costum i fer-nos creure que anem sobrats. Només espero que la pròxima setmana no haguem d’esperar 1 hora per uns entrepans al Casal.
1-0 Caipirinho
2-0 Ballman
3-0 Ballman
4-0 Peluco
5-0 Mel i Mató
6-1 Ballman
6-4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada